Rafael Sanz Lobato pertany a la generació de fotògrafs de postguerra que a partir dels anys cinquanta, apartant-se de la fotografia més tradicional, va generar una producció documental excepcional. Aquests fotògrafs van rebutjar les herències de preguerra i se’n van desvincular, van treballar amb esperit transgressor respecte a l’entorn establert, tant social com polític i, naturalment, a la pràctica fotogràfica dominant.
En aquesta exposició trobem diverses sèries que constitueixen un magnífic exemple del millor realisme documental, dotat de gran intensitat i sensibilitat. Són documents clau de la fotografia realista moderna espanyola que han influït de forma important en autors de les generacions successives.

Exposició produïda pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte i l’Instituto de Cultura y las Artes de Sevilla.