De totes les figures de la generació de Xavier Miserachs, Leopoldo Pomés és potser el més inclassificable. Fotògraf, publicista, escriptor, dissenyador, restaurador i gastrònom, va contribuir de manera considerable a la renovació de la mirada del país en uns anys de grisor i obscurantisme.

Malgrat les diverses activitats que va desenvolupar al llarg de la seva prolífica carrera no va deixar mai de fotografiar. De fet, Pomés es considerava, per sobre de tot, fotògraf.

Fou guardonat amb la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona, el Premi d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (1998), la Creu de Sant Jordi (1999) i el Premi Nacional de Fotografia (2018).

“Després de tot”, comissariada per Karin Leiz i Juliet Pomés Leiz, proposa una lectura nova i diferent de les imatges de l’autor. Una combinació de còpies d’època conegudes amb altres d’inèdites que mostren unes característiques constants i molt insistents, de vegades obsessives en la seva producció, que no sempre s’han pogut apreciar en les nombroses exposicions fetes al llarg de la seva vida.