“CUIXART A TRES BANDES I...”
L’arribada de Modest Cuixart Tàpies (Barcelona, 1925 – Palamós, 2007) a Palafrugell l’any 1971 va constituir un pas endavant en la vida cultural d’un municipi amb el qual va establir un profund lligam emocional i professional.
La Biennal de Fotografia Xavier Miserachs s’adhereix als actes programats per l’Ajuntament amb motiu del centenari del naixement del pintor a través d’aquesta exposició que vol retre homenatge a l’artista, a l’home i a l’amic. Un homenatge a tres bandes que recull imatges de tres fotògrafs autodidactes que el van conèixer i apreciar: Josep Capellà (Torroella de Montgrí, 1950), Lluís Maimí (Palafrugell, 1945) i Francesc Dalmau (Palafrugell, 1953).
L’amor per la fotografia, l’estima que sentien pel pintor i l’admiració per la seva obra uneixen tres mirades personals, fetes des d’una òptica professional, amateur o testimonial, que responen a diferents interessos. Els retrats de Capellà i Maimí, en blanc i negre, ofereixen la visió més personal i propera de Cuixart, mentre que les instantànies de Dalmau són d’un gran valor documental en reflectir especialment la seva àmplia activitat social.
Totes elles conformen un mosaic que mostra diversos àmbits de la vida del pintor a Palafrugell, complementaris i imprescindibles per comprendre l’abast i la dimensió d’un artista amb qui els fotògrafs van compartir vivències i coneixements.
JOSEP CAPELLÀ BRUGUERA
(Torroella de Montgrí, 1950)
El caràcter reposat i reflexiu de Josep Capellà inspira una manera de treballar pausada, artesanal i tècnicament impecable que destil·la una especial sensibilitat personal i artística.
«M’agrada treballar sense presses, esperar el moment més adequat de prémer el polsador, revelar jo mateix els negatius, donar a la fotografia el temps que necessita per mostrar el que s’amaga rere l’evidència. Per mi, el retrat ha de ser en blanc i negre, nu, sense artificis ni decorat; crec que així sobresurt més la personalitat del retratat, del qual busco un posat natural i relaxat, que no sempre és fàcil d’aconseguir».
El contacte entre Josep Capellà i Modest Cuixart es va produir a principis dels noranta, quan el fotògraf col·laborava en una columna dominical que feia Pol Girbal a El Correu Catalán. «Entre nosaltres va sorgir una relació professional i d’amistat que em va permetre descobrir una persona sensible, generosa; un artista interessant i amb una àmplia trajectòria al qual no s’ha fet justícia, ni aquí ni a fora, per diferents circumstàncies».
Una càmera Zeiss Ikon sense cap tipus d’automatisme que li va regalar el seu pare quan era petit, l’interès per aprendre’n la tècnica i la curiositat per descobrir tot el que succeïa al voltant de la fotografia, aquí i a fora, li van permetre desenvolupar una sòlida trajectòria professional palesa en l’edició de diferents publicacions i exposicions.
LLUÍS MAIMÍ CASANOVAS
(Palafrugell, 1945)
L’atracció de Lluís Maimí per la fotografia va sorgir en la infantesa, a l’estudi de Pere Palahí, i es formalitzà el 1961, en plena joventut, a través d’un curs de fotografia per correspondència. Després, en Lluís i la càmera van formar un tàndem que ha fructificat en diversos premis, publicacions i exposicions individuals i col·lectives.
El seu treball com a fotògraf abasta un mar infinit, però és en les imatges de carrer i en els retrats on destaca especialment; els que va fer al pintor Modest Cuixart en la dècada dels setanta en són un bon exemple.
«La primera fotografia que li vaig fer va ser a l’agost de 1973 i es va publicar a la Revista de Palafrugell. Més endavant va demanar-me’n els drets de publicació i em va dir que encapçalaria una mostra a São Paulo. Curiosament, el 1976, aquesta foto obria un monogràfic sobre el pintor a la revista Guadalimar. Aquell mateix any em va convidar perquè fes un reportatge a casa seva. Vaig retratar-lo al seu estudi, buscant un cert intimisme i una complicitat que mostrés aquella força i presència que li eren tan característiques. També vaig aprofitar per fotografiar alguns dels espais més suggeridors de l’edifici, perquè d’alguna manera deixaven entreveure una part de l’escenari que acollia la seva vida diària.»
La relació entre ambdós no es va perdre mai, però arran del nomenament d’en Lluís com a cap de protocol del consistori municipal, se centrà sobretot en temes de caràcter oficial.
FRANCESC DALMAU FÀBREGA
(Palafrugell, 1953)
El primer contacte directe de Francesc Dalmau amb Modest Cuixart va ser l’any 1983, en la recepció que l’artista feia a casa seva per les Festes de Primavera i a la qual el fotògraf assistia en qualitat de periodista gràfic. D’entrada, la relació va ser purament cordial, però el tracte continuat i el caràcter obert i sociable de tots dos va fer que evolucionés cap a una amistat sincera mantinguda fins a la mort del pintor. «Tenia, com gairebé tothom, les seves ombres, però era un autèntic senyor i una bona persona, un home amb una cultura extraordinària, de la qual mai no en feia ostentació, era accessible i sabia adaptar-se amb naturalitat al nivell del seu interlocutor».
Si bé en Francesc sempre es va mostrar reticent a fotografiar-lo mentre treballava, «per una qüestió de respecte; de no interferir ni molestar, perquè ho considero una intromissió…», finalment va accedir a realitzar una sessió amb Cuixart al seu estudi, «només amb la intenció de deixar-ne testimoni, perquè el meu interès en la fotografia és purament documental, no pas artístic».
Profundament arrelat a Palafrugell, la inesgotable i generosa implicació d’en Paco en el teixit associatiu de la vila demostra una dedicació extraordinària a la memòria i cultura del nostre poble, mentre que la seva faceta com a fotògraf l’ha convertit en un cronista visual clau en la vida social i cultural del municipi.
Comissariat
Biennal de Fotografia Xavier Miserachs
Producció
Ajuntament de Palafrugell
Disseny expositiu
Biennal de Fotografia Xavier Miserachs
Disseny gràfic
Carles Reig
Reproduccions fotogràfiques
Rebel·lab Photo
Emmarcament
Arte Pisano & Pellet Punto
Assessorament lingüístic i traduccions
Núria Sàbat, Daniel Parsons i Aina Pubill