Sergio Larrain (Xile, 1931-2012) considerava que «una bona imatge es crea a partir d’un estat de gràcia», i des d’aquesta convicció va desenvolupar un corpus fotogràfic alliberat de les convencions i alenat per un lirisme íntim i misteriós. 

Pertanyent a una família de l’alta burgesia xilena –decisiva en l’educació de la seva mirada– i format als Estats Units, va començar a fotografiar en la dècada dels cinquanta, captivat per la vida urbana, mentre deambulava pels carrers de Santiago, la seva ciutat natal.

El reconeixement precoç a la seva obra el va portar a treballar a l’estranger i a convertir-se en el primer membre llatinoamericà de l’agència Magnum Photos. Durant anys, va conrear una fotografia social i poètica, caracteritzada per composicions descentrades, punts de vista insòlits i ombres profundes, que inspiraria generacions futures.

L’exposició “Sergio Larrain. El vagabundo de Valparaíso. Retrospectiva” (Sergio Larrain. El rodamon de Valparaíso. Retrospectiva) recorre la seva curta però fructífera carrera a través d’algunes de les fotografies més representatives dels primers anys a Valparaíso i a Santiago de Xile; dels viatges a Bolívia, Perú i Europa –especialment les realitzades a Londres, així com a París i a diverses ciutats d’Itàlia–, i del retorn al seu país, abans d’establir-se definitivament en la dècada dels setanta a la localitat rural de Tulahuén, on passaria la resta de la seva vida dedicat a la meditació, el ioga, el dibuix i l’escriptura. 

La mostra està produïda per Magnum Photos, comissariada per Agnès Sire, gran coneixedora de l’obra del fotògraf, i organitzada per la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs en col·laboració amb la Fundació Foto Colectania.