Xavier Miserachs elaborà els millors documents de la transformació de la nostra societat durant els anys seixanta. La immigració, el turisme, el canvi de costums… converteixen la feina de Miserachs en fonamental per obtenir informació, matisos i sensacions amb els quals recrear vivencialment aquest període de la nostra història.

Aquesta és una mostra del millor documentalisme; el que ens dona una visió que transcendeix la descripció per aprofundir en l’experiència, en aquesta interpretació poètica de la realitat que és capaç de generar un sentit sobre el passat i que, essent personal i per tant subjectiva, no és inventada. El que va fer en Xavier continua essent necessari. Seria malaguanyat desatendre la funció documental de la fotografia, el seu poder enorme per efectuar aquest intercanvi de sensacions entre qui la fa i qui la veu, sota el compromís comú de tractar sobre la realitat del món. Necessitem documents de tota mena sobre el major nombre possible d’aspectes de la nostra convivència. Necessitem testimonis punyents sobre els aspectes més crítics de la societat, així com interpretacions més profundes sobre els aspectes més quotidians.

Associada a la figura de Xavier Miserachs, la II Biennal de Fotografia de Palafrugell pot desenvolupar una enorme força evocadora com a plataforma per concentrar la reivindicació de la cultura documental des d’un punt de vista modern, d’evolució a l’hora de generar significats, de transformació de les maneres d’elaborar documents, i d’ajudar a transformar el món.

Pepe Baeza, editor gràfic de La Vanguardia