El protagonisme que ha assolit la imatge en els darrers decennis és innegable. La nostra quotidianitat està envoltada d’una allau visual que ens arriba de tot arreu, amb objectius diversos però gairebé sempre destinats a influir sobre els nostres hàbits i costums. I no obstant això, tots els professionals de la fotografia saben que és molt difícil trobar una via de divulgació per als seus treballs. Els mitjans de comunicació tradicionals són cada vegada més uniformes i políticament correctes, i, malgrat que la utilització de les noves tecnologies ofereixi interessants fórmules de difusió, aquestes encara són en una fase incipient. Davant d’aquesta situació, calen espais on el públic pugui veure fotografia en directe i apreciar un treball realitzat amb rigor i professionalitat.
Per això, des de la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs fa més de dotze anys que actuem com a plataforma de difusió i projecció de la fotografia com a expressió cultural. En aquesta nova edició presentem vuit mostres que aborden la fotografia documental a partir de criteris molt diferents amb els quals s’han aconseguit uns resultats excel·lents. Hi trobarem les fotografies de Ricard Terré, amb la creació d’un món molt propi de temàtiques recurrents i amb una càrrega poètica indiscutible; el fotoperiodisme clàssic d’Enrique Meneses, que ens proposa un autèntic viatge a moments cabdals de la història de la segona meitat del segle xx; les imatges de l’Empordà captades per Frederic Martí, que, amb la seva inquietud de fotògraf afeccionat, ens ha llegat un valuós testimoni de la vida a la nostra comarca; els virtuosos retrats, gairebé pictòrics, de Fernando Moleres que tracten la vida monàstica, i el projecte de Montse Campins, que analitza la dona contemporània a través dels seus retrats de ‘Maries’. També hi veurem mostres d’un documentalisme més jove i reivindicatiu, amb una clara intenció de denúncia en els casos de Joseba Zabalza, que retrata les persones que viuen de les deixalles, i d’Alfonso del Moral, que mostra els addictes del centre cultural rus de Kabul amb un respecte i una delicadesa exemplars, així com el projecte pedagògic que proposa Maria Velasco sobre les similituds que hi ha entre els individus independentment del seu origen.
Inaugurem també una nova secció, la Biennal Off, amb mostres de cinc fotògrafs que s’exhibeixen en sales no oficials, però que segueixen els mateixos criteris documentals. Són: Celeste Arroquy, Jordi Cané, Lluís Català, Eugeni Gay i Isabel González; un exponent clar que la fotografia documental està més viva que mai.
