Xavier Miserachs, fotògraf, ha deixat al seu pas per aquesta professió una forta empremta. La seva capacitat per copsar l’instant insòlit, el fet inversemblant, la situació ridícula o l’acció punyent, i per deixar testimoni imprès d’allò que a molts humans se’ns escapa, fou una característica manera d’entendre la fotografia que ha tingut, té i tindrà innombrables seguidors. Per a molts, però, fou l’home que en la seva estada a l’Empordà va deixar petja. En identificar-se amb aquest petit país, la seva gent i un estil de viure i de sentir es guanyà l’afecte de tots, i amb el seu tarannà planer, el seu somriure murri i el seu riure franc ens encomanà el desig de viure i de viure-hi.

Pocs mesos després del seu traspàs, uns i altres, els captivats pel fotògraf i els amics de l’home, volem retre homenatge a qui ha estat un dels millors professionals del món de la fotografia i a l’home que tantes vegades ens va encomanar emocions i il·lusions per la vida i pels rodals.

Aquesta publicació, farcida de textos d’amics i plena de fotografies seves i dels companys de professió que participen en el seguit d’exposicions d’homenatge, vol ser, alhora, un testimoni d’afecte i admiració, així com la primera pedra d’un projecte, que ell de ben segur hauria compartit i impulsat, per aconseguir que la fotografia tingui a casa nostra una presència activa en les programacions culturals i que en la vida quotidiana rebi una atenció fins avui pendent. El conjunt d’exposicions d’aquest homenatge constitueixen l’edició inicial de la Biennal de Fotografia que portarà el nom de Xavier Miserachs, amb la pretensió de fer present i viva en el país aquesta activitat en què ell fou un mestre.