El 14 d’agost de 1998 ens deixava Xavier Miserachs, i un any després naixia la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs com a homenatge al fotògraf que n’ha inspirat i acompanyat totes les edicions. Han passat 20 anys i moltes coses aleshores inimaginables. El desenvolupament imparable de les noves tecnologies de la comunicació, la rellevància adquirida per Internet i les xarxes socials, el protagonisme i l’allau d’imatges que es generen de manera incessant, els avenços tecnològics per explicar històries, la democratització de la fotografia, el periodisme ciutadà… han canviat la manera de fer i observar la fotografia. Però també hem vist la progressiva desaparició d’espais per a la fotografia en els mitjans tradicionals, la banalització de les imatges i, malgrat les possibilitats que ofereixen els nous canals de comunicació, la manca de llocs destinats a la fotografia rigorosa, veraç, honesta i compromesa.
La Biennal de Fotografia Xavier Miserachs vol continuar reivindicant-se com una plataforma per a la difusió de la fotografia documental, fidel a l’objectiu que l’ha animat i perseguit des de la seva primera edició. Per celebrar que hem arribat fins aquí, presentem un programa de luxe que de ben segur el mateix Xavier Miserachs hauria aprovat: els retrats magistrals d’Atín Aya; dues mirades amb nom de dona, el segell personal inspirat en els clàssics de Sandra Balsells i la delicadesa de Maria Contreras Coll; el testimoni rigorós i necessari de Samuel Aranda i Lorenzo Meloni; el fotoperiodisme compromès de Miquel Dewever-Plana; el documentalisme més proper de Joan Alvado; la memòria del passat dels pioners Jaume Ferrer i Josep Esquirol; la ironia i intel·ligència de Xavier Miserachs, i Henri Cartier-Bresson, simplement fotografia i en majúscules.
