“FOTOGRAFIA [EN] COBERTA”
Sovint es tria una fotografia per il·lustrar les cobertes d’un llibre. Esbrinar-ne la raó, examinar la relació que s’estableix amb el seu contingut, els criteris de selecció o les fonts documentals a què es recorren no és l’objectiu d’aquesta petita mostra col·lectiva –nascuda amb projecció de futur i protagonitzada per fotografies de reconeguts autors–, però sí la voluntat de plantejar-se aquests i molts altres interrogants a l’entorn d’aquesta efectiva i profitosa relació simbiòtica.
Més enllà de ser un incentiu magnífic per a la lectura o la compra d’un llibre, les imatges de Xavier Miserachs, Colita, Dorothea Lange, Gabriel Casas, Agustí Centelles i Josep Carreras al·ludeixen al lligam entre la literatura, el món editorial i la fotografia; un vincle suggeridor d’un diàleg interdisciplinari que convida a reflexionar sobre l’ús de la fotografia en l’àmbit literari, més enllà de l’objectiu inicial per al qual ha estat creada.
Xavier Miserachs. Tossa de Mar, 1965 © Hereves Xavier Miserachs
Estretament vinculat al Baix Empordà, Xavier Miserachs (Barcelona, 1937 – Badalona, 1998) és una de les figures més rellevants de la fotografia del nostre país i qui dona nom a la Biennal.
El 1952, ingressà a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on establí vincles d’amistat amb la generació dels cinquanta i seixanta, impulsora de la renovació de la fotografia. A partir dels anys seixanta, la seva activitat com a fotògraf va incloure el reportatge, la fotografia editorial i la publicitat. També va ser membre fundador de l’Escola Eina de Barcelona, inaugurada el 1967, on exercí la docència .
A la dècada dels noranta es consolidà el seu reconeixement amb una exposició antològica organitzada a la Fundació La Caixa (1992) i amb la concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1998) i del Premi Gaziel de Biografies i Memòries (1998).
Agustí Centelles. Una noia fa un petó a Joan García Oliver, dirigent sindicalista de la columna Los Aguiluchos durant la desfilada de comiat cap a l’Estació del Nord. Barcelona, 28 d’agost de 1936
Ministeri de Cultura. Centre Documental de la Memòria Històrica (Centelles 4496)
Fotògraf autodidacta i renovador de la fotografia de premsa catalana dels anys trenta, Agustí Centelles (València, 1909 – Barcelona, 1985) va documentar esdeveniments esportius, culturals i populars de Barcelona. Amb l’esclat de la guerra, esdevingué cronista i posteriorment va col·laborar amb la resistència a Carcassona.
Entre 1939 i 1944 fou presoner als camps de refugiats d’Argelers i Bram, on va retratar la vida dels detinguts i feu les fotografies per als carnets dels interns. Va guardar els negatius en una maleta que va deixar a França i que no es va recuperar fins al 1976.
El 1984 va rebre el Premi Nacional d’Arts Plàstiques d’Espanya i des de 2009 el seu llegat es conserva al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca.
Colita. La Singla amb una càmera de fotos. Somorrostro, Barcelona, 1963 © Arxiu Colita Fotografia
Colita (Barcelona, 1940-2023) és una de les figures més destacades i agosarades de la fotografia en el context de la transició democràtica.
S’inicià en aquesta disciplina a finals dels anys cinquanta, dins de la generació que estava modernitzant la fotografia del moment. Treballà vinculada als cercles intel·lectuals i artístics de Barcelona, documentant una societat que buscava sortir de la precarietat i amb ganes de restituir la diversió i la cultura.
Rebé el Premi Nacional de Fotografia d’Espanya el 2014, i posteriorment, el 2023, el premi Ofici de Periodista i la Creu de Sant Jordi.
Dorothea Lange. Família d’un beneficiari del programa de rehabilitació de les zones rurals. Comtat de Tulare, Califòrnia, 1938. Cortesia de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, Divisió d’Impressions i Fotografies, Col·lecció Farm Security Administration
Dorothea Lange (Hoboken, Nova Jersey, 1895 – San Francisco, 1965) és una de les representants més destacades de la fotografia nord-americana del segle xx.
S’interessà per la fotografia mentre estudiava a Nova York i en va aprendre als estudis de diversos retratistes, fins que el 1918 va muntar el seu a San Francisco.
Des de l’inici, va centrar el seu treball en les persones; un principi que va mantenir i potenciar en la seva etapa com a documentalista per a la Farm Security Aministration.
El 1952 cofundà la revista Aperture, encara avui de referència en el camp de la fotografia. El MoMA organitzà la seva primera retrospectiva el 1966, poc després de la seva mort, i fou la primera fotògrafa que hi va fer una exposició individual.
Autor desconegut. Josep Pla, Josep M. de Vehí i l’Hermós. Aigua Xelida, ca. 1928. Col·lecció Josep M. de Vehí
Josep Carreras. “Remendadores” de xarxes a la platja de Sa Riera. Begur, 1958 © Josep Carreras
Nascut en el si d’una família obrera que treballava per a la indústria surera dels taps, Josep Carreras (Begur, 1920-2002) treballà en diversos oficis abans d’endinsar-se en la fotografia a través de la comercialització de postals.
A finals dels anys cinquanta, la Costa Brava esdevingué una destinació d’estiueig. Nous projectes urbanístics, activitats d’oci i turistes van haver de conviure amb la tradició costanera i la riquesa natural del paisatge. En aquest context, i durant més de mig segle, Carreras va testimoniar la memòria gràfica d’un territori en transformació.
A més de la seva activitat fotogràfica, va col·laborar amb l’Arxiu Municipal de Begur, on es conserva una part significativa del seu fons, i participà com a redactor de la revista municipal Es pedrís llarg. L’any 1995, l’Ajuntament de Begur l’anomenà fill predilecte.
Gabriel Casas (Barcelona, 1892-1973) s’inicià de molt jove en la fotografia, al costat del seu pare i treballant per a diversos estudis de Barcelona i de l’Argentina, on es traslladà als 21 anys. El 1917, va tornar a Catalunya i desenvolupà una activitat àmplia i versàtil.
El 1929 va ser nomenat fotògraf oficial de l’Exposició Internacional de Barcelona, moment en què consolida un llenguatge que combina el reportatge informatiu amb l’estètica avantguardista europea.
Represaliat després de la guerra, el 1983 va ser reinscrit al Registre Oficial de Periodistes a títol pòstum i, el 1995, el seu fons va ser incorporat a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Comissariat
Biennal de Fotografia Xavier Miserachs
Producció
Biennal de Fotografia Xavier Miserachs i Nollegiu Mediterrània
Disseny gràfic
Carles Reig
Reproduccions fotogràfiques
EGM
Assessorament lingüístic i traduccions
Núria Sàbat, Daniel Parsons, Marta Moreno i Flavie Marczoch