Empresari de professió i fotògraf amateur autodidacta, la primera vegada que Gabriel Cualladó (Massanassa, 1925 – Madrid, 2003) va adquirir una càmera fou el 1951 amb motiu del naixement del seu primer fill. D’aquest gest inicial en derivà una pràctica sostinguda al llarg de tota la seva vida.

L’any 1956, ingressà a la Reial Societat Fotogràfica de Madrid; un any després, entrà a formar part del grup AFAL (Agrupació Fotogràfica Almerienca) i, el 1959, fundà el col·lectiu La Palangana. A través d’aquestes dues entitats, va participar molt activament en la renovació de la fotografia espanyola dels anys cinquanta.

A partir del 1959, les seves imatges són premiades i reconegudes internacionalment en exposicions individuals i col·lectives –Amsterdam, París, Londres, Moscú i el festival Les Rencontres Internationales de Photographie d’Arles, entre d’altres–, i també en diverses publicacions, com la revista nord-americana Popular Photography o l’anuari anglès Photography Year Book. Als anys vuitanta, li arribà el reconeixement del gran públic amb mostres importants, entre les quals cal destacar l’antològica organitzada per l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) el 1989.

L’any 1994 va rebre el Premi Nacional de Fotografia que concedeix el Ministerio de Cultura, en la seva primera edició, i el 1998, la Medalla d’or del Círculo de Bellas Artes de Madrid. A la seva mort, deixà un notable llegat fotogràfic, una valuosa col·lecció de fotografies i una de les millors biblioteques de fotografia de l’estat.

Dins el context de renovació de la fotografia espanyola de mitjan segle xx, Cualladó aporta una mirada propera, sincera i delicada, alliberada de convencionalismes i de qualsevol patró, que revela la seva capacitat de transmetre els sentiments i les emocions que li provoca tot allò que l’envolta. Família, amistats i instants quotidians protagonitzen escenes mínimes de gran magnetisme i atemporalitat.

Preses principalment entre Madrid, Astúries i País Valencià, i constituint sèries que operen com a seqüències obertes més que com a imatges aïllades, les seves fotografies, d’una gran dimensió humanista i tècnica rigorosa, es caracteritzen per enquadraments descentrats o fragmentaris i una atenció especial a les ombres, amb què preserva un cert halo de misteri especialment present en els personatges dels seus retrats, als quals s’acosta d’una manera oberta i des d’un tracte de confiança i naturalitat.

Una selecció de retrats i d’algunes escenes de carrer, que reflecteixen la modernitat de Cualladó i la delicada càrrega poètica de les seves fotografies, configura aquesta exposició que vol mostrar una petita però representativa part de la seva obra.

Les còpies fotogràfiques d’aquesta exposició, procedents de l’arxiu de la família, són totes d’època. Es tracta d’obres úniques positivades pel mateix autor.