Quina importància donem a la nostra quotidianitat i a tot allò que l’acompanya? Ens interessa allò que tenim al nostre voltant? Parem atenció a petits detalls, aparentment banals, que trobem cada dia? Immersos en el tràfec diari, molt sovint ens és difícil trobar la pausa i l’estat mental adequat per apreciar petits gestos anodins, situacions particulars o escenes fugisseres de la realitat que ens envolta. Sortosament, a través de la seva mirada, els artistes ens ajuden a prendre’n consciència.

Precisament, l’interès per la realitat «prodigiosa i inesgotable, grollera i màgica» va ser una de les constants de l’obra de l’escriptor Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981), i també es troba a l’arrel dels treballs fotogràfics de Txema Salvans (Barcelona, 1971), tal com afirma ell mateix: «fotografio allò que és extraordinari de la quotidianitat». Partint d’aquest embrió comú, l’exposició indaga en els processos creatius de la fotografia i l’escriptura per descobrir els elements compartits en la mirada i l’obra dels dos autors.

Tot i pertànyer a èpoques diferents i presentar notables diferències en el terreny artístic, l’exploració comparada de les obres de Txema Salvans i Josep Pla fa aflorar un teixit de relacions i d’interessos estètics comuns i reveladors. Utilitzant l’adjectiu precís, l’ús singular de la llum i la capacitat expressiva i alhora crítica de les respectives mirades, Txema Salvans i Josep Pla capturen el temps i n’adjectiven la profunditat existencial.

Submergint-nos en aquest vincle, hem constatat el marc suggeridor que els textos de Josep Pla ofereixen sobre l’atmosfera de les fotografies de Txema Salvans procedents dels projectes Perfect Day, The Waiting Game, Sunday Morning i Les destrosses d’una catàstrofe, algunes de les quals mai vistes. Presentades conjuntament, la literatura de Pla i les fotografies de Salvans se’ns apareixen com dues formes singulars, i alhora complementàries, de relacionar-se amb el món. Fent-les dialogar, el resultat posa en relleu els aspectes que comparteixen: la curiositat, el rigor, l’atenció pels detalls, la visió local i alhora universal, i especialment, ja sigui amb la ploma o amb la càmera, la seva capacitat per adjectivar el temps.